domingo, 9 de mayo de 2010

ARREBATO

No pudo reprimirse.

Dijo que mirarle la boca se le hacía insoportable.
Para intentar salvarse, fijó la vista en sus ojos y la tortura fué aún más insufrible...
Tenía que cerrar los suyos para probar a controlarse y contaba en silencio hasta 10, 100, 1000...

Nada sirvió. Ni respirar hondo siquira.

Tal vez respirar le lanzó aún más y mientras ella le hablaba de no sé qué (sería incapaz de reprodicírtelo, me dijo) ... él se levantó, le agarró la cara con las dos manos y le comió la boca con un profundo y caliente beso.

2 comentarios:

  1. Aquesta situació romàntica, segur que no acaba a la comissaria amb una denuncia d'assetjament sexual?

    Es que la cosa està "mu malita", eh?

    El que més ens agrada del romanticisme, connecta directament amb els instints, amb la part més natural, animal. Avui en dia, entre lo políticament correcte, les pors per la nostra seguretat i les barbaritats que efectivament ens trobem de tant en tant, queda poc espai per situacions "arrebatadores".

    En tot cas, jo aposto per rebre un d'aquests "arrebatos", i després, ja veure'm, no?

    Salut i petons.

    ResponderEliminar
  2. hola Miguel
    si acaba en la comisaria....me resulta poco romántica....no crees?
    El final de la escena va a gusto del lector.
    Pero seguro que estamos de acuerdo que un arrebato de estos, es la leche, verdad?

    ResponderEliminar